Escut de Montmajor
Tauler d'anuncis
Informació Correu gratuït de La Malla
 telèfons d'interès telèfons d'interès |directori e-mail directori e-mail | ··· INICI  |
Municipi de Montmajor. WEB optimitzada per fer-la accessible a possibles discapacitats

apartat:Ajuntament

apartat:Municipi

apartat:Turisme i cultura
 
 | informació
 
 | indrets d'interès
 
 | menjar i dormir
 
 | esport i lleure
 
 | festa i tradició

apartat:En xarxa

 
|   paratges  | |   lleure  | |   monuments  | prehistòria |   museus  |
 

LA TOMBA DEL MORO DE SORBA.

 

Cista formada per un vas de 2’40 m de llarg per 1’45 d’ample delimitada amb 6 ortostats yi gran coberta. Hi foren sebollits 2 individus. Es van recuperar una vintena de punxons i espàtules d’os, vuit puntes de sageta te silex blanquinós i alguns fragments de ceràmica.

 

PLA DE LA PINASSA DE SORBA.

   

Cista de la qual es conserven l’ortostat de capçalera i un lateral. Es van trobar dos fragments de ceràmica del segle XVIII que indica l’època en que va ser violada.

 

LA VINYA DE LA CABANA DE SORBA.

 

Es tracta un sepulcre rectangular de 1’50 m de llarg per 0’90 d’ample i 0’70 de profunditat cobert per una llosa de 1’80 m de llarg. Només es van trobar uns petits fragments de ceràmica.

 

CA N’AGUT DE SORBA.

 

Excava per Serra Vilaró el 1915 només es trobaren petits fragments de ceràmica.
 

 

CA N’IGNACI DE SORBA.

 

Tomba violada l’any 1965 fou excavada el juliol de 1973. Van aparèixer típiques ofrenes d’aquests sepulcres: vas ceràmic, punxó d’os i fulla de sílex. Ha desaparegut la cista al haver-se conreat el sector.

 

CAL CONILL GROS.

 

Cambra rectangular de 1’20 m de llarga per 1 m d’ampla. Només resten dues lloses. La seva profunditat era de 0’25 m i estava coberta per una gran llosa plana. El conjunt está inclos dintre d’un túmul rectangular format per tres rengles forá simétrics de pedres que van perden potència de nord a sud. Es recuperaren ossos de més d’un esquelet i un crani disposat sobre una lloseta que li feia de coixí.

 

EL CLOT DELS MORTS I DE GARGALLA.

  CLOT DELS MORTS

Datat de 4000 anys, està situat a la finca FIGOLS, al camí que va de Gargallà al Pujol de Planés, a uns 1000 m del encreuament amb la carretera de Berga a Cardona.

El dolmen del Clot dels Morts I de Gargallà, Montmajor, esdevé un megalític priviligiat ja que és l’únic de Catalunya, i un dels més importants de l’occident mediterràni, ja que ja proporcionat cinc denes de collaret i una perla esfèrica de vidre blau marí. Consta d’una cambra rectangular delimitada per tres lloses, dues laterals i una de testera, de 2’25 m de llarg, 0’90 m d’amplada i 1’50 m de profunditat. Està inclosa dintre d’un túmul circular de 1’20 m d’alçada per 0’70 m de mínima i un diàmetre de 8 m.

més informació: Tl: 93 824 60 94 (Casa Figols)

 

CLOT DELS MORTS II DE GARGALLA.

 

L'església actual és probablement una construcció del segle XVIII. De la primera construcció conserva un petit recinte pre-romànic. Conserva una col·lecció d’escuts papals de ceràmica.


 

EL SERRAT DE LES PIPES I DE GARGALLA.

  SERRAT DE LES PIPES I

Situació:
Serrat de Claranés, Finca Sunyer d’Aguilar.

Es troba a 1 km a llevant de la masia de Torrebadella de Gargallà. Format per dues lloses lateral convergents i fortament inclinades l’una contra l’altra. La zona d’accés està arranjada amb un vestíbul rectangular delimitat per una llosa vertical clavada al túmul i una altra rebaixada transversal a les laterals i dintre del recinte funerari.

més informació: Tl: 93 744 40 43 (Casa Sunyer)

 

EL SERRAT DE LES PIPES II DE GARGALLA.

  SERRAT DE LES PIPES II

Es troba a uns 30 m al nord de l’anterior i sobre el mateix serrat. La seva estructura està molt deteriorada. Format per una llosa lateral esquerra de 2’20 mde llargada, 0’50 d’alçada i 0’30 m de gruix.

 

EL PLA DE LA FOSSA DE GARGALLA.

  PLA DE LA FOSSA DE GARGALLÀ

Format per una cambra pentagonal tancada amb cinc lloses verticals i part d’una llosa de coberta, dintre d’un túmul ovalat. Van aparèixer restes dentaries corresponents a 8 individus diferents.

 

LA BOFIA DE SANT JAUME O COVA DE BOIXADERA DELS BANCS.

  BÒFIA DE SANT JAUME

Prop del gran casal de Boixadera, i de la capella de Sant Jaume, hi ha la gran cova coneguda com “la bòfia de Boixadera dls Bancs”.

En el seu interior, mossèn Serra l’any 1910 trobà un jaciment sepulcral que excavà i atribuí al neolític final (cap al 2500-1800 a.C.) amb enterraments, materials arqueol ògics, i restes de fauna.

 

SANT MIQUEL DE SORBA.

  RESTES POBLAT IBÈRIC SORBA

Conegut per la seva fase Ibèrica, sembla que va ser ocupat per primera vegada cap a finals dels segle VII a. C. Fase corresponent a l’Edat de Ferro . Després va ser ocupat pels Ibers.

 

SORBA VELL.

  SORVA VELL

Situació:
Finca Can Gili, de Sorba.

més informació: Tl: 93 824 60 10 (Casa Gili)

 

LA COVA DE SANT SERNI.

  COVA DE SANT SERNI

Situació:
Finca VIMA, al costat de la carretera que va a la casa FIGOLS DE GARGALLÀ.

     
  Accés a la pàgina de la Diputació de Barcelona