El nostre és un dels municipis berguedans que té més quantitat de vestigis arqueològics, alguns del quals encara es poden visitar o bé admirar les troballes als Museus de Berga i de Solsona. Entre aquests destaquen el poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba, del segle V a C., excavat per Mn. Serra vilaró els anys 20 i que ha donat importats restes de ceràmica de diferents períodes històrics. (interessant possar foto d'un kàlathos ibèric. Del Museu de Solsona) També es conserven diferents tipus d'enterrament prehistòric, com els sepulcres megalítics amb túmul del Clot dels Morts, el dolmen de Cal Conill Gros, els dolmens del Serrat de les Pipes, i la bòfia de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs, cova sepulcral col.lectiva.

El terme compta també amb interessants esglésies romàniques com la de Santa Maria de Sorba, que conté una antiga església d'època visigòtica i el martyrium de Sant Eudald construit al segle IX i excavat recentment. És notable l'església de Sant Miquel de Sorba, de planimetria pre-romànica, i la de Sant Esteve de Pujol de Planès, amb transsepte i tres absis amb decoració llombarda (segle XI). Annex a l'enclavament de Valielles, dintre del municipi de Navès (Solsonès), es troba l'antic monestir de Sant Pere de Graudescales, monestir benedictí (913) i desprès canònica regular, amb una magnífica església d'una nau, amb tres absis, creuer i cimborri construits els segles XI i XII.

Al segle X s'hi va construir el primer Castell de Montmajor situat al peu d'un turó al costat del nucli del poble i del que nomès queden les restes d'una torre circular i una part del fossar que l'envoltava. Molt a prop encara hi ha les restes de l'antiga església de Sant Sadurní, documentada des de l'any 1050. Al terme també es conserven restes d'altres cases fortes o castells com el de Querol, el Pujol de Planès, Correà i La Torreta.

Son també dignes de destacar els retaules barrocs que es conserven a l'església de Correà, i els de Sant Esteve del Pujol de Planès (conservats avui a l'església parroquial de Montmajor), obra de Miquel Vidal i l'any 1628; i per últim, la imatge romànica més bonica del Berguedà: la Mare de Déu dels Torrents, feta de fusta policromada i datada al segle XIII.